El Circ de Colomèrs és un circ glacial en el vessant nord del Pirineu axial, que forma la capçalera de la Vall d’Aiguamòg. Està situat al SE de la Vall d’Aran, al municipi de Naut Aran, i es troba dintre de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El circ de Colomèrs està flanquejat de muntanyes amb altituds d’entre 2.500 i 2.900 metres excepte en la seva obertura al Nord, on descendeix i es transforma en vall glacial. Una carena central en sentit nord-sud divideix el Circ en dues conques.

Està compost en gran part per roques granítiques, i atès l’altitud i el clima, hi ha molt poca vegetació arbòria excepte en el NE del Circ.

El Circ de Colomèrs és el paratge del Pirineu amb una major concentració d’estanys, els quals han estat originats per sobreexcavació de la glacera original, i són bastant profunds. N’hi ha 42, dels quals 32 tenen més de mitja hectàrea de superfície i alguns d’ells estan units artificialment mitjançant canals subterranis que desaigüen a l’estany Major de Colomèrs, des d’on continuen fins a abastir la Central d’Arties.

En el límit nord del Circ de Colomèrs, a l’indret conegut com a Aigüestortes, s’inicia la riera d’Aiguamòg, a la qual s’uneix al riu de Montanheta. El riu Aiguamòg acaba desaiguant en el riu Garona a Tredós després de passar per l’embassament d’Aiguamog.

El circ fou explorat el 1838 per a l’enginyer nascut a França de pares vigatans Charles-Joseph Colomès de Juillan (1799-1870). El circ va passar a ser anomenat amb el seu cognom, i més tard aquest ha derivat en Colomèrs.

El refugi de Colomers està situat a l’oest de l’estany Major de Colomèrs i es troba a 2.135 metres d’altitud.