Seleccionar página
Aquest diumenge es presenta clar. A primera hora fresqueja, tal com toca en un dia de finals de febrer, però fa pinta que el solet ens escalfarà aviat. Tal com teníem previst, sortim en direcció al Pont d’Armentera per arribar a cal Figueres, una mica mes amunt del mas de la Mel, on deixarem els cotxes.  

  Seguim per la pista asfaltada fins que arribem a Cal Batllet. En aquest punt la pista es torna terrosa.

 Seguint la pista, trobem la cruïlla que ens indica el camí del coll de les Agulles. Però no el seguirem, primer hem de passar pel castell de Saburella.

 Aviat veiem les torres del castell dalt del turó. Esveltes a sobre dels 693m. d’alçada del turó, des del segle XII son vigilants excepcionals del pas del temps i les seves històries.

 I ara ens toca a naltros passar per sota de la seva altiva presència. Ens sentim observats, però estem disposats a arribar-hi a retre’ls-hi homenatge.

El senderó s’enfila just per sota de la gran pedra que aguanta la torre…

…fins que la porta ens dona la benvinguda al castell.

Aprofitem aquest recer per fer un mos i recuperar energies mentre ens expliquem com confitem cadascú les olives que portem per acompanyar l’esmorzar.

 No fa gens de fred. I el castell ferit ens posa a la nostra disposició uns bons seients per descansar.

 El paisatge es immillorable. Convida a gaudir de les vistes des de damunt de les grosses parets que uns altres temps van formar part de la muralla.

Aquesta torre es manté quasi intacta. Es una talaia que es veu des d’una bona part de la comarca.

Reprenem els camins enfilant-nos pel coll de les Agulles que ens portarà a la esplanada del nostre proper punt.

 Anem guanyant alçada i la plana del Camp ens va descobrint punts que mirem de reconèixer.

Quina bona fila, Pep!!

Des del coll de les Agulles (770m.), veiem la neu de les primeres serralades pirinenques.

 I planejant, arribem al poble de Selmella. Abandonat a principis del segle XX, ja el seu estat es de ruïna total. Sols s’intenta conservar dempeus l’església de Sant Llorenç, amb unes estructures metal.liques molt aparatoses que esperem que aviat siguin reemplaçades per una bona restauració.

No podem arribar al castell per dins del poble. Els antics carrers plens de runa no ens ho permeten. Fem marxa enrere per enfilar el senderó que ens hi portarà.

 Intentem esbrinar quina deuria ser la forma de les estances interiors del castell de Selmella (830m.). Ens donem per vençuts.

I bé…arribats a aquest punt, agafem la pista de baixada que ens portarà un altre cop a can Figueres, punt inici i final de la nostre excursió d’avui.

Track de la 9ª Caminada

Fins un altre, Centpeus!.