5ª Caminada: La Mola de Colldejou

Avui anem a la Mola de Colldejou, una de les muntanyes mes emblemàtiques del Baix Camp. Arribem al Coll del Guix amb els cotxes des de Colldejou. Tot i que fa un dia molt xafogós, hi ha molta boira i no es veuen les capçaleres de les muntanyes. A veure com es presentarà el dia!.

 Comencem per un camí planer que aviat s’acaba. Ràpidament el camí s’enfila com si tingues presa per portar-nos dalt en poques, però dretes passes.

El Pere ens separa del camí per ensenyar-nos un avenc que hi ha a pocs metres.

Tot seguit, retornem al camí per on veníem i seguin pujant mentre la boira, a estones s’espesseix més.

Hem fet gana!. Es l’hora de parar a fer un mos.

Tornem a desviar-nos del camí per fer quelcom diferent. Davant la proposta de grimpar un parell de metres, anem en direcció al Salt del Llop. Quan hi arribem, hem de pujar d’un a un en fila índia.

Un cop acabada la petita aventura, tornem a enfilar-nos. La “cordada” esdevé espectacular. Els últims no veiem els primers!. No sembla que estem prop de casa.

Hi ha punts que et fan preguntar que es el que es veu una mica mes enllà del final de la pedra….i  la resposta es: el blanc absolut com a definició del no res.

El Pas dels Caragols avui perd tota la espectacularitat de les seves vistes .

I el castell comença a aparèixer com una visió fantasmagòrica.

Es l’hora de deixar el registre de la nostra arribada. 

I que fem si no es veu res de res?. El nostre guia d’avui ens proposa baixar fins la cova. Som-hi doncs!!

 I en aquesta estoneta que passem anant i venint de la cova, es produeix un miracle natural…la boira escampa!

Aprofitem per escoltar les histories del castell que tan ben sabedor n’és el Pere.

Mira!. El solet ens ha posat de més bon humor i fins i tot, ens han agafat ganes de fer la foto de grup.

  
Una sola?. No, no. Dues. Que es vegi el castell!.

Comencem a pensar en la baixada. Ho farem pel GR-7 i per agafar-lo, hem d’anar al Portell de les Processons. De camí, passem pel bassot, que gairebé te aigua tot l’any.

Avui aprofitem per fer colla i dinarem a Pratdip.

 
I en acabat de dinar, que millor que una migdiada?.  Però avui no pot ser. Així que farem un passeig per Pratdip per fer baixar la llonganissa.

 

Els Dips de Pratdip ens vigilen com forasters que som. Cóm? Que no sabeu qui son els Dips? Només us diré una cosa: no els feu enfadar!. La resta, es cosa d’un altre moment.




I així acabem la nostra sortida d’avui.
 Un agraïment a les persones de Pratdip que ens han guiat per la Mola: la Pilar,  el Pere, en Josep i el “Francisco” Escoda. Una abraçada molt forta.
Ànims Centpeus !

4ª Caminada: Mas de Forès-Niu de l’Àliga-Fonts del Glorieta


Després de les primeres sortides al voltant del poble, avui ens estrenem a la muntanya. I quin lloc millor que la Vall del Glorieta?.  Qui mes qui menys del grup ja la coneix i hi ha fet alguna escapada, però hi tornen haver ganes de caminar-la i compartir-la amb la colla. Apa, som-hi  doncs!

Només arribar a l’aparcament del Mas de Forès i pagar els 2€ que cobren per deixar el cotxe, ens assabentem que avui fan una cursa de bicicleta de muntanya pel mateix recorregut que hem de fer nosaltres. No tenim escapatòria. Només començar el sender,  ja ens trobem les primeres bicicletes que baixen.

Ens esperem una bona estona que passin totes i reprenem la marxa. Aviat veiem l’ermita de les Virtuts a l’altra costat del riu. 

ERMITA DE LES VIRTUTS

 Tot seguit, la pròxima parada es  al Niu de l’Àliga on esmorzem, que després del temps perdut per  l’aturada forçada la gana ja apreta.

ELS CENTPEUS D’AVUI
NIU DE L’ÀLIGA

 Enfilem de nou la pujada, ara força mes dreta del camí que ens portaria fins a  Montral  i al cap d’uns 1200m. arribem a les Fonts del Riu Glorieta, un lloc amb un encant especial.

FONTS DEL GLORIETA

  De tornada, travessem el Glorieta per baixar, aquest cop, per la pista que ens portarà de nou al Mas de Forès.

I això es tot per avui. Fins la propera,Centpeus!

TRACK DE LA 4ª CAMINADA

3ª Caminada – Primera sortida nocturna.


Som en temps de calor. Aquest cop toca agafar les llanternes i amagats del sol per la foscor de la nit, intentar fer cames en un clima una mica mes benèvol. Però la nit es presenta xafogosa, la lluna en fase creixent il·lumina com una llesca de meló un cel mitj ennuvolat.  Dona la sensació que no podrem veure masses estels, i al fons, cap a la Conca, es veuen resplendor de llampecs. Ja veurem com acaba això.

Tot i les perspectives, ens posem a caminar. La pujada fins al castell ja ens dona la idea de com serà la nit: calorosa. Al guanyar una mica d’alçada i tenir mes camp de visió, ens adonem que els llampecs cada cop es veuen mes brillants i sembla que es van apropant intentant passar l’estret de la Riba. ¡No pot ser…som al juliol!

Agafem el camí de la carrerada des d’on podem observar el campanar de S. Joan de Valls tot il·luminat. Una vista espectacular. Ens trobem al mitj del camí uns essers que semblen arribats d’un altre planeta amb els seus ulls tan brillants.

Arribant al camí dels Fontanals, els llamps ja van acompanyats de soroll. Sentim clarament els trons i els núvols ja han amagat el trosset de lluna que s’havia animat a acompanyar-nos. Es comencen a sentir rumors que no pot ser que tinguem tanta mala sort i que l’aigua ens acompanyi a cada sortida.

Quan pugem el camí que va al bosc de Virgili sembla que les ganes de fer petar la xerrada entre els caminants ha baixat d’intensitat. ¿Perquè deu ser? La turmenta queda enrere i ja no ens atraparà, sembla. No les teníem totes, no. Quan arribem a les planes, després d’haver fet un petit canvi a la ruta inicial, corre un airet que ens fa ganes d’allargar la caminada. Però no, Vallmoll ja queda a prop i la feina, per avui, ja està feta.

Fins un altre, Centpeus!

Per cert, no tinc mes fotos que les que he penjat.  Si algú te mes fotos de la sortida, envieu-les al correu de la colla  elcentpeus@gmail.com i les mirarem de penjar. Gràcies.

 

Track de la 3ª CAMINADA