11ª CAMINADA: MEANDRES DEL GAIA

Aquesta sortida la fem ben aprop de Vallmoll. Anirem a donar un tomet pel riu Gaia. Sortirem de Nulles, i agafant el camí de Vilabella i passant per aquesta població, baixarem a recórrer els tallats que el riu ha anat formant durant mil·lennis a les parets que l’envolten. En aquesta zona, el riu forma uns meandres que els anirem voltejant i gaudint fins que, passat el pont de la via del tren, agafarem el camí de tornada cap a Vilabella i Nulles passant pel llogaret de Casafort. Som-hi.

 Avui el dia es net i clar, no fa fred ni calor. Meravellós dia d’abril.

 Alguns, fins i tot, ja ens animem a posar-nos de màniga curta.

 I les floretes adornen els camins. Es primavera!

 Un cop arribats al Gaia, el qual hem de creuar fins tres vegades, ens adonem que les pluges li han provat d’allò mes bé.Tenim sort, la passarel·la només esta desplaçada.

 La fotògrafa, fotografiada.

 L’equilibri ha de ser perfecte. No hi ha lloc a errades.

 Sans i estalvis, analitzem el “Pont sobre el riu…Gaia”!

Al recorregut hi han diverses restes de molins fariners.

 Alguns, de fa uns quants anys.

Després d’esmorzar, es hora de reflexionar…que devem estar pensant? Ummm,potser millor no saber-ho.

El riu baixa ben alegre.

I al segon pas, ja no queden restes del pontet. O tocar retirada…o descalçar-nos. Decidim la segona opció. Sempre endavant!.

 Pep…fas cara de pocs amics! Tan freda està?

 El pas es fa en un ordre perfecte.

La jugada es comenta als vestidors.

Els set ponts, aquest es el pont de la via.

 El tercer pas esta encimentat. Els portadors de “goretex”, ens atrevim a caminar per sobre l’aigua.

 Cal desxifrar el plànol. L’hora de dinar es va apropant.

 Passem per Casafort. Sembla que el temps s’hagi aturat.

I a Nulles s’acaba l’aventura remullada d’avui. Com sempre, una bona companyia per una caminada agradable.

I la pròxima, el primer aniversari d’Els Centpeus. Ja fa un anyet, ja som grans !

Ànims, Centpeus!

Track de la 11ª Caminada

10ª CAMINADA: TOMB PER LA CABRAFIGA – PRATDIP

Amics, avui anem a Pratdip. Els Amics de la Muntanya, de Pratdip, han recuperat uns vells camins. Avui els donen a conèixer i ens han convidat a participar-hi. Som-hi doncs!

 Comencem l’excursió amb la frescor típica d’aquestes dates. Ens fa sortir tapats.

 Parada de reagrupament al arribar a la carretera després d’el primer tram de pista.

 Seguim pujant cap el coll de la Cabrafiga. A dalt de tot, esmorzem.

La columna s’allargassa al desfilar pel senderó de baixada.

Instruccions dels organitzadors. Eren necessàries….106 participants no es poca cosa.

Ens apropem a la Cova del Xerico.

Hi hem d’entrar a grupets. Tots a dins no hi cabem.

Les urpes del Gran Dip !!!..Quin terror !!

Sortint de la cova, tenim com pròxima parada el Castellet de les Mugues. Lloc de vigilància d’invasions pirates. Una part de la colla aprofitem l’avinentesa.

Bones vistes.

Els primers esglaon del Grau de les Mugues ens diu que hem de posar la reductora.

Coneixeu l’efecte dominó?. No, no…no va succeir…

El barranc de la Dóvia baixa sec.

Una branca amb olives a mitjans de març! Fins i tot la gent del país ho troba estrany.

Bé…i aquest va ser el final. Un bon plat d’arroç reconfortant.

I avui, un grup força nombrós de centpeus. Be, potser fins i tot algun foraster s’hi va apuntar.

I arribats a aquest punt, s’ha de reconèixer la gran feina feta per la Colla d’Amics de la Muntanya de Pratdip. A força d’estripar botes i alguna que altre camisa pels esbarzerars i amb molt ànim i força de voluntat, estan aconseguint marcar uns camins quasi oblidats perquè tots plegats en podem gaudir.

Ànims Amics!!

Be, Centpeus i visitants, fins aquí la nostra caminada per terres pratdipenques.

Fins la propera!!

Track de la 10ª Caminada

9ª CAMINADA: PER LA SERRA DE SELMELLA

Aquest diumenge es presenta clar. A primera hora fresqueja, tal com toca en un dia de finals de febrer, però fa pinta que el solet ens escalfarà aviat. Tal com teníem previst, sortim en direcció al Pont d’Armentera per arribar a cal Figueres, una mica mes amunt del mas de la Mel, on deixarem els cotxes.  

  Seguim per la pista asfaltada fins que arribem a Cal Batllet. En aquest punt la pista es torna terrosa.

 Seguint la pista, trobem la cruïlla que ens indica el camí del coll de les Agulles. Però no el seguirem, primer hem de passar pel castell de Saburella.

 Aviat veiem les torres del castell dalt del turó. Esveltes a sobre dels 693m. d’alçada del turó, des del segle XII son vigilants excepcionals del pas del temps i les seves històries.

 I ara ens toca a naltros passar per sota de la seva altiva presència. Ens sentim observats, però estem disposats a arribar-hi a retre’ls-hi homenatge.

El senderó s’enfila just per sota de la gran pedra que aguanta la torre…

…fins que la porta ens dona la benvinguda al castell.

Aprofitem aquest recer per fer un mos i recuperar energies mentre ens expliquem com confitem cadascú les olives que portem per acompanyar l’esmorzar.

 No fa gens de fred. I el castell ferit ens posa a la nostra disposició uns bons seients per descansar.

 El paisatge es immillorable. Convida a gaudir de les vistes des de damunt de les grosses parets que uns altres temps van formar part de la muralla.

Aquesta torre es manté quasi intacta. Es una talaia que es veu des d’una bona part de la comarca.

Reprenem els camins enfilant-nos pel coll de les Agulles que ens portarà a la esplanada del nostre proper punt.

 Anem guanyant alçada i la plana del Camp ens va descobrint punts que mirem de reconèixer.

Quina bona fila, Pep!!

Des del coll de les Agulles (770m.), veiem la neu de les primeres serralades pirinenques.

 I planejant, arribem al poble de Selmella. Abandonat a principis del segle XX, ja el seu estat es de ruïna total. Sols s’intenta conservar dempeus l’església de Sant Llorenç, amb unes estructures metal.liques molt aparatoses que esperem que aviat siguin reemplaçades per una bona restauració.

No podem arribar al castell per dins del poble. Els antics carrers plens de runa no ens ho permeten. Fem marxa enrere per enfilar el senderó que ens hi portarà.

 Intentem esbrinar quina deuria ser la forma de les estances interiors del castell de Selmella (830m.). Ens donem per vençuts.

I bé…arribats a aquest punt, agafem la pista de baixada que ens portarà un altre cop a can Figueres, punt inici i final de la nostre excursió d’avui.

Track de la 9ª Caminada

Fins un altre, Centpeus!.