14ª CAMINADA: PUJADA NOCTURNA A MIRAMAR

El Patronat Municipal d’Esports de Valls, ha organitzat la 3ª Caminada Nocturna a Miramar. Una sortida que ja s’ha repetit en dues edicions anteriors, encara que cada any es busquen alternatives noves per pujar a veure la posta de sol des de les antenes. Aquest any, Els Centpeus ha volgut participar-hi. Amb les llanternes a punt i les sabates ben calçades, ens presentem al poliesportiu de Fontscaldes, lloc on ens concentrem els caminadors. Som-hi?

 Anem arribant Els Centpeus.

La Cogulla (789m). Uns 350m de desnivell ens separen de Fontscaldes fins dalt de la creu.

  Ben animats, ens plantem per la foto.

 A la drecera del tallafocs, els esforços han de posar-se al camí dreter que ens fa guanyar alçada.

El poble de Miramar. Altiu, mirant la vall, ens està esperant.

 Al entrar al bosc, el senderó allargassa força la columna. No hi ha pèrdua, només has de seguir al que tens al davant.

 Amunt, Maria!!

 Un cop retrobat el camí ample, arribem en poc temps al poble de Miramar, on l’organització ens ha preparat una ampolla d’aigua fresqueta.

Anem arribant-hi poc a poc.

 I del poble de Miramar fins la creu, la pista de manteniment de les antenes va fent ziga-zagues per apropar-nos al nostre destí. Uns quants tombs mes amunt, el fotògraf ens estava esperant…

 I meravella entre les meravelles! La realitat del trobat superava amb escreix el que creiem que anàvem a buscar.

El cim de la Cogulla (789m.). Regina, qui ho diu que no erets amb nosaltres? 😉

 La Creu Roja ens va acompanyar durant tot el recorregut.

I tot just començar el descens, les llanternes es van anar encenent.

 I del lloc on havíem sortit unes hores abans, transformat per les mans del col·laboradors, ara el retrobem amb les taules ben guarnides.

I Els Centpeus fent un brindis per celebrar el esdeveniment.

 Mmmmm. Que bé que va entrar!!

I bé amics, aquest es el resum de la caminada d’avui. Un no gaire calorós dia d’estiu, però si xafogós, ens va fer gaudir d’una excursió totalment recomanable. Només resta agrair i felicitar a la gent del Patronat Municipal d’Esports de Valls per la organització d’aquesta tarda que va ser un autèntic plaer pels sentits. Tornarem!

TRACK DE LA 14ª CAMINADA

13ª CAMINADA: FIGUEROLA-TOSSAL GROS-COLL DE LA COLOMA-FIGUEROLA

Hem pujat al Tossal Gros. Amb els seus 867m., es una de les talaies de la Serralada Prelitoral on podem gaudir unes impressionants vistes del Alt Camp, per un vessant, i de la Conca de Barberà per l’altre. Una bonica excursió que em gaudit amb un temps meravellós i refrescats per la marinada que ens ha bufat al resseguir la carena.

Els Centpeus d’avui a quarts de vuit del mati.

Pujant cap el Coll de l’era del Caterí.

Al arribar al coll, hi ha un bonic mirador del camp.

Apropant-nos al Tossal.
 

Ens endinsem dins d’el bosc. Un corriol ombrívol envoltat de pi roig i grèvol ens apropa al coll de la Planota del Faló.

Un cop hem pujat l’últim desnivell, ens trobem a la carena que anem resseguint.

 La Conca de Barberà per sota nostre.

I un cop al Tossal, preparació de la foto de grup.

El cim.

Hi ha molta geografia per observar.

 A dalt hi ha un curiós pessebre…

…amb un llibre de visites que porta la nostra salutació.

I anant carenejant,  comencem la baixada cap al coll de Coloma.
 

Hi ha alguna pedra que hem de salvar i quasi saltar.

I del coll de Coloma a Figuerola ens hi porta una pista.

 

I aquesta ha estat la nostra sortida d’avui. A cavall entre L’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Fins la pròxima.

Track de la 13ª caminada

12ª CAMINADA (1er ANIVERSARI): VALLMOLL-SANTES CREUS

Ja ha arribat! Portem un any fent caminades per la nostra comarca i les comarques veïnes. Podríem resumir aquest any amb mes de 110 km. caminats, mes de 2500m. de desnivell acumulat, un moviment de mes de 50 persones del poble, una bona quantitat de somriures no comptabilitzats i unes molt altes dosis de satisfaccions. Ens hem mullat, hem patit els rigors del vent, del fred intens i de la calor mes xafogosa. Ens hem meravellat de les vistes de les nostres contrades, hem observat florides espectaculars, hem gaudit de les excel·lents olors mediterrànies i hem viscut moments irrepetibles que només ens els poden fer arribar les caminades en grup. I seguim. No ens cansem de caminar. Perquè caminar es fer salut. Perquè compartir camins es mes que tot això, també es compartir moments, experiències  i paraules. Gràcies a tots per aquest any!

I avui anem a Santes Creus. Pel camí de la Font dels Malats, anirem a buscar el PRC-1, també anomenat “Cami dels Morts” fins Bellavista, on agafarem el GR-172 que ens portarà directament a Santes Creus.

 Es ben d’hora i llueix el sol. Les previsions meteorològiques per avui son que comencen les primeres calors d’aquest estiu que s’apropa. Un bon grupet de valents estem a punt d’iniciar la caminada.

 El pas de sota la carretera del camí de la Font es complicat de passar. Com sempre. S’arreglarà algun dia?

 Encara estem fresquets i els somriures van d’orella a orella.

 Esmorzem a l’ombra del pi de Puigpelat.

 El grupet es posa en marxa. Encara falten uns quants kilòmetres.

Obrint pas. Encara que la primera es la fotògrafa, clar.

 Som una mica mes enllà de la meitat del recorregut. Falten les hores de mes calor, però anem de cara a la teca!

 Els camins fan molt de goig quant els caminants ocupen el seu espai. Una comunió perfecte.

 Parada de reagrupament. Imprescindible fer-les de tant en tant.

 Poc a poc anem arribant-hi tots.

 Sempre hi ha un  moment per la foto de record.

 Els sembrats ja son a punt de segar. El camí inundat i enfangat ens obliga a seguir un senderó al voltant del camp. Espero que el pagès ens perdoni.

 El pas per sota l’autopista es llarg i fosc. El corrent d’aire que hi passa ens refresca una mica. Al sortir, es torna a fer la llum.

 Apropant-se al nostre destí, fem un “alto” a l’ombra del bosc.

En un dels últims revolts del camí, una bonica panoràmica del monestir ens avisa que ja quasi hi som. Tots somniem amb el refresc que ens està esperant!.

 Els últims metres els hem de fer per la carretera, fins trobar el pont que travessa el Gaia.

 I aquestes cares de satisfacció? Entaulats i refrescats, a punt d’omplir el pap amb el dinar que esperem amb candeletes.

Després de dinar, un passejet per pair. El grupet lluint les noves samarretes commemoratives del 1er Aniversari de la colla sota la font de la plaça del monestir.

I fins aquí el reportatge de la sortida. Cinc hores de camí separen Vallmoll de Santes Creus. Quasi 19 km. de camins, alguns trams encimentats i altres de polsosos en els que hem posat moltes passes i moltes paraules tot aprofitant la companyia. Com ha de ser.

Fins la pròxima, Centpeus!

TRACK DE LA 12ª SORTIDA