5ª Caminada: La Mola de Colldejou

Avui anem a la Mola de Colldejou, una de les muntanyes mes emblemàtiques del Baix Camp. Arribem al Coll del Guix amb els cotxes des de Colldejou. Tot i que fa un dia molt xafogós, hi ha molta boira i no es veuen les capçaleres de les muntanyes. A veure com es presentarà el dia!.

 Comencem per un camí planer que aviat s’acaba. Ràpidament el camí s’enfila com si tingues presa per portar-nos dalt en poques, però dretes passes.

El Pere ens separa del camí per ensenyar-nos un avenc que hi ha a pocs metres.

Tot seguit, retornem al camí per on veníem i seguin pujant mentre la boira, a estones s’espesseix més.

Hem fet gana!. Es l’hora de parar a fer un mos.

Tornem a desviar-nos del camí per fer quelcom diferent. Davant la proposta de grimpar un parell de metres, anem en direcció al Salt del Llop. Quan hi arribem, hem de pujar d’un a un en fila índia.

Un cop acabada la petita aventura, tornem a enfilar-nos. La “cordada” esdevé espectacular. Els últims no veiem els primers!. No sembla que estem prop de casa.

Hi ha punts que et fan preguntar que es el que es veu una mica mes enllà del final de la pedra….i  la resposta es: el blanc absolut com a definició del no res.

El Pas dels Caragols avui perd tota la espectacularitat de les seves vistes .

I el castell comença a aparèixer com una visió fantasmagòrica.

Es l’hora de deixar el registre de la nostra arribada. 

I que fem si no es veu res de res?. El nostre guia d’avui ens proposa baixar fins la cova. Som-hi doncs!!

 I en aquesta estoneta que passem anant i venint de la cova, es produeix un miracle natural…la boira escampa!

Aprofitem per escoltar les histories del castell que tan ben sabedor n’és el Pere.

Mira!. El solet ens ha posat de més bon humor i fins i tot, ens han agafat ganes de fer la foto de grup.

  
Una sola?. No, no. Dues. Que es vegi el castell!.

Comencem a pensar en la baixada. Ho farem pel GR-7 i per agafar-lo, hem d’anar al Portell de les Processons. De camí, passem pel bassot, que gairebé te aigua tot l’any.

Avui aprofitem per fer colla i dinarem a Pratdip.

 
I en acabat de dinar, que millor que una migdiada?.  Però avui no pot ser. Així que farem un passeig per Pratdip per fer baixar la llonganissa.

 

Els Dips de Pratdip ens vigilen com forasters que som. Cóm? Que no sabeu qui son els Dips? Només us diré una cosa: no els feu enfadar!. La resta, es cosa d’un altre moment.




I així acabem la nostra sortida d’avui.
 Un agraïment a les persones de Pratdip que ens han guiat per la Mola: la Pilar,  el Pere, en Josep i el “Francisco” Escoda. Una abraçada molt forta.
Ànims Centpeus !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *